Exposició del 25 d’abril a l’11 de maig
Centre Cultural el Casino
Passeig de Pere III 27. Manresa
Inauguració: 25 d’abril a les 19 h
CACiS presenta l’exposició “Un sol ús” que forma part del programa Gènere i Territori, que arriba a la desena edició i ho vol celebrar convidant a l’artista i directora del centre Roser Oduber Muntañola. Comissariada per Raquel Medina de Vargas, l’exposició recull el seu darrer treball visual i performatiu a l’abocador de Manresa el 2022. Una exploració del paisatge i de la responsabilitat ambiental.
Aliments, plàstics, paper, vidre i electrònica esdevenen residus. Cada persona genera més d’un quilo de deixalles diàries, acumulant 4 milions de tones anuals a Catalunya que poden contaminar sòl, aigua i aire i triguen molt a descompondre’s. El millor residu és el que no es produeix.
L’exposició recull instal·lacions, fotografia i vídeos, amb la col·laboració d’Irene Vendrell Oduber, Marta Fernández Codina, Marta Ripollès Valls i Marc Sellarès Cots.
Roser Oduber. Un sol ús
L’activisme constitueix en aquests moments l’eix central de l’obra de Roser Oduber, una línia de treball indefugible que es correspon plenament amb el compromís vital al qual ha sigut sempre fidel, amb la seva consciència i implicació amb l’ecologia i la sostenibilitat. La intenció, l’objectiu del seu treball parteix de la necessitat de conscienciar que som al límit d’una realitat insostenible de la qual ja veiem clares conseqüències letals. El consum irresponsable, en continu creixement, ens aboca a la destrucció de la natura i, en conseqüència, a la desaparició de la vida. Aquesta branca de la seva obra vol ser un clam en aquest sentit, i es desenvolupa mitjançant diferents eines i recursos expressius com ara la fotografia, el vídeo, les instal·lacions i les performances.
l’exposició Un sol ús que es presenta a Manresa, a l’Espai 7, dins del programa “Gènere i Territori”, pretén ser una invitació a la responsabilitat ambiental mitjançant l’exploració de la natura i el paisatge. A Catalunya cada habitant genera diàriament un quilogram i mig de residus de tota mena, sumem milions de tones de deixalles cada any, a un ritme devastador. Les polítiques de reciclatge s’han mostrat ineficaces, cal reduir els residus substancialment. La resta d’éssers vius no deixen cap rastre nociu de la seva existència en un cicle circular perfectament sostenible. Per contra, mitjançant els avenços tècnics, els humans han extret de la natura matèries primes per transformar-les en combustibles que han provocat el canvi climàtic. Igualment la producció desorbitada d’objectes com els plàstics, la roba sintètica o els aparells electrònics als que som addictes, produeix contaminants indestructibles durant centenars o milers d’anys.
Els objectes d’un sol ús, són el paradigma del que és menys sostenible: comprar , utilitzar i llençar. Al projecte Un sol ús l’autora , a través d’obres molt austeres, reflexiona al voltant de diferents significats i plantejaments d’un mateix problema. Tot allò que ens és necessari, objectes, mobles, roba, paper… es pot recuperar, reutilitzar o intercanviar. La pitjor opció és llençar una cosa útil per tal de continuar consumint. Més enllà dels objectes, els éssers humans només tenim una vida. La nostra existència és, en aquest sentit, d’un sol ús.
A l’exposició l’abocador esdevé el símbol d’aquest desastre. Tot i la cura de les autoritats en gestionar los adequadament per evitar filtracions i altres danys, no són evidentment cap solució. Les imatges de l’exposició ens mostren una acció inèdita que indueix a la reflexió: un camió descarregant residus a un abocador legal o dipòsit municipal. Llavors, al bell mig de les extensions de deixalles abocades pel camió, hi arriba una dona: seu en una cadira, desplega la típica bossa negra d’escombraries i es cobreix amb ella, així esdevé un cos insignificant que passa desapercebut entre totes les deixalles. Una encertada metàfora de cóm les nostres pròpies deixalles ens envaeixen, fins a fer-nos desaparèixer com a humans.
L’amenaça al planeta és l’amenaça a l’espècie. Oduber denuncia la crisi ambiental deguda a un sistema productiu androcèntric, la disfunció entre ésser humà i natura a la societat tecnificada. Oduber creu en la feminitat com un agent transformador i confia que arribi a ser possible un model productiu diferent i un altre tipus de vida en harmonia amb l’entorn, on prevalgui allò que som pel damunt d’allò que acumulem.
Raquel Medina. Comissària de l’exposició
