Tot projecte neix d’una pregunta, o millor dit, d’una fissura.
D’allò que es mou sense avisar i transforma la forma, el gest o la matèria.
Quina pot ser la variable que determina un canvi?
Potser és el temps, potser és l’atzar, o potser és una absència que altera l’equilibri. Una variació mínima pot desencadenar una mutació profunda: un desplaçament de la llum, una ferida, un record que insisteix. El canvi no sempre és visible; sovint s’amaga en processos lents, en acumulacions silencioses, en allò que es repeteix fins que ja no és el mateix.
Aquest projecte s’inscriu en aquest espai de transformació, on la pràctica plàstica actua com a laboratori de canvi. Cada decisió formal és una variable; cada procés, una combinació oberta. Crear esdevé així un acte de desplaçament: del temps, del dol, de la forma.
