Els humans, situats en els nivells més complexos de l’evolució, són dependents i interdependents, en diverses maneres, d’altres formes de vida i, per aquestes mateixes raons, són els més fràgils o menys resistents de la
cadena, podent sucumbir amb més facilitat davant de qualsevol crisi que afecti l’equilibri ecològic de les seves
condicions bàsiques d’existència (temperatura, pressió, radiacions, composició de l’atmosfera, etc..
Suposadament seria un sense sentit parlar d’una creació que comença destruint però d’aquesta manera neix
aquest treball.
Descomposo una realitat per reconstruir-la i mostrar-la d’una forma diferent.
